“Malgrat totes les oposicions i a la abundància de judicis adversos, Calsina sempre ha sigut fidel a la seva visió de l’Art. Se l’ha acusat de fer literatura amb els seus quadres, degut al simbolisme de molts d’ells i de tendir a un colorit de cromo; així com se li ha atribuït falta de cor a causa dels dibuixos i gravats en què posa de manifest i amb tota cruesa les misèries humanes. Tot això, al meu entendre, és fals. Ramon Calsina, quan pinta, quan s’enfronta amb els temes que vol portar a les seves teles amb el major art possible, no busca donar-los un argument, sinó que simplement intenta expressar-se estèticament. I quan dibuixa o grava toreros, cecs, invàlids, gent aduladora i animals més humans que les mateixes persones, no ataca a la societat com un enemic seu, sinó que mitjançant el seu art fa examen de consciència i ens ajuda que també el practiquem. Amb en Ramon Calsina no hi ha sequedat d’esperit, sinó generós lliurament; no hi ha odi, sinó amor. No voler comprendre-ho representa tenir estretor d’esperit i voler mantenir una societat falsa perquè s’obtenen d’ella particulars beneficis.”
Josep Mª Cadena. “Ramon Calsina, o el amor hecho sàtira”, Diario de Barcelona 1971